Hola, em
presentaré... bé, potser millor no, perquè em sembla que m’han dit que haig de
mantenir l’anonimat, i si dic el nom ara, doncs aquest, l’anonimat, se’n va en
orris. Tinc la indicació que no haig de superar els dos mil cinc-cents
caràcters, i la veritat, això em provoca certa angoixa. Intentaré anar al gra.
Us vull parlar d’un
tema important. I no creguin que no m’ha costat decidir-lo. Hi havia un munt
d’idees donant voltes pel meu cap, algunes amb cara i ulls, altres un pèl
difoses, i algunes altres completament esbojarrades, sense sentit. Al final, i
després de dies de meditació profunda, m’he decidit per un tema que a algunes
persones els hi pot semblar menor, però que si ho analitzem amb cert rigor, no
és assumpte frèvol. El tema en qüestió és la disminució progressiva de la mida
de les celles en els rostres europeus. I no estic parlant d’un esdeveniment
puntual en un determinat temps que després torna a la normalitat, no. Aquesta
disminució de les celles que afecta de la mateixa manera a homes i dones es
produeix des de l’any mil vuit-cents quaranta- quatre, any en el qual el doctor
Joseph Hunderm va començar les seves investigacions a diferents països,
primer del nord d’Europa, i posteriorment al centre del continent, per acabar
anys més tard incidint en els països mediterranis.
Ara, la meva
angoixa és un xic més gran. Quan acabi aquesta innocent frase ja portaré al
voltant dels mil sis-cents caràcters, però no em deixaré portar pel desànim i
continuaré de forma decidida a aconseguir el meu objectiu, treure a la llum
aquest rar fenomen capil·lar.
Algú es pot
preguntar per què es va iniciar aquest estudi, i la resposta no és clara, vull
dir que hi ha diferents teories que s’han anat explicant al llarg dels anys,
però sense saber-se de forma certa quina és la més encertada.
Joseph Hunderm va néixer a Oslo, l’any mil vuit-cents dos. Quart fill d’una família
benestant amb un patrimoni immobiliari molt gran i un capital dels més grans de
la ciutat. Va anar a les millors escoles i a la seva joventut ja parlava tres
idiomes: el suec, el noruec i el finlandès. Posteriorment, va assolir amplis
coneixements de francès, anglès i català. Es va doctorar en biologia,
psicologia, medicina i matemàtiques. Un autèntic home de lletres.
En aquest moment, i
amb una esgarrifança crua i malsana que recorre la meva columna vertebral, els
meus ulls veuen que he arribat als dos mil cinc-cents caràcters i haig de
quedar mut com les pedres. Maleïda norma.