L’estiu havia agafat força, feia
un dia assolellat. Ell arribava tard. Aquell era un dels pocs dies que Mathieu
no arribava a l’hora. Va ser un cúmul de circumstàncies les que van provocar
aquella desagradable i angoixant sensació de no ser-hi a l’hora establerta.
Passaven deu minuts de les onze.
Entrant a la plaça de Goya, ja va veure el rètol del cafè on havia quedat amb
ella. El cafè portava el poc imaginatiu nom de “Petit Cafè” i feia honor al seu
nom. Era molt petit. La mínima expressió. La plaça de Goya es troba al centre
de la zona comercial de Tarragona, i malgrat que hi ha molta gent, un mai no té
la sensació de manca d’espai.
Quan Mathieu va entrar, va veure
a l’esquerra dues taules. Hi havia dues senyores grans a la primera, i l’altra
era buida. A la dreta, quedava el taulell amb els tamborets, i només hi havia un
senyor amb un lleuger problema d’obesitat. Curiosament, aquest home estava
cruspint-se un enorme entrepà de bacó amb formatge, acompanyat d’una llauna
gran de Coca Cola. Coses que té la vida. El cambrer era un jove que ho mirava
tot amb cert aire d’escepticisme, una mirada potser castigada per la rutina.
Passats uns instants, i quan ell
ja pensava que ella encara arribaria més tard, va sentir des del fons del local
la seva veu. Allà estava ella, a peu dret, amb un vestit blanc d’estiu. Era el
primer cop que la veia vestida de carrer. Tots dos sempre s’havien trobat
vestits amb roba de la classe de pintura o escultura. Havien coincidit en un
parell de classes, i Mathieu ja s’havia fixat en les harmòniques formes de
Fanny. Sempre anava molt guapa, i quan l’havia tinguda a prop, havia pogut
olorar el seu perfum encisador. Mathieu també estava fascinat per la seva cabellera
de lleona.
Fanny va cridar suaument el seu
nom des del costat d’una taula que quedava oculta des de l’entrada del cafè. El
cambrer mirava amb curiositat tota l’acció. Després d’una salutació cordial i
dos petons, van seure. Ella estava asseguda en un banc enganxat a la paret, ell
en una cadira a l’altra banda de la taula. Fanny tan sols feia cinc minuts que
havia arribat, i estava de molt bon humor.
Fanny prenia un cafè amb gel,
feia calor. Quan va venir el cambrer, Mathieu va demanar que li portés un altre
cafè. El cambrer va fer un gest afirmatiu amb el cap i va marxar. Van passar
els primers minuts amb una conversa al voltant de la possibilitat d’una
exposició conjunta, quan de sobte ella li va indicar que seies al seu costat.
Mathieu va pensar que el soroll del carrer i la cafetera, feia normal aquella
petició.
Quan va seure al costat d’ella,
aquesta es va girar al banc. Aquest gir va fer que el seu vestit escurcés la
seva llargada de forma notable. Quasi sense voler, Mathieu, va veure les seves
cames que eren a tocar. Tot el seu cos era a pocs centímetres. El seu vestit
cenyit marcava les línies del seu cos, els seus pits semblaven fortament
continguts dins de la roba. El nivell d’excitació de Mathieu era elevat, però
ell considerava que no era evident.
Un altre moviment de Fanny, va
permetre a Mathieu veure l’interior de les seves cuixes. Les calcetes devien
quedar ocultes a pocs centímetres. Ell va percebre com el seu cor iniciava un
poderós ascens de revolucions. Les cames de Fanny eren meravellosament
tornejades i amb un envejable color daurat de pell.
La conversa continuava àgil i
dinàmica, malgrat que al cervell de Mathieu hi havia alguns compartiments en
flames. Parlant d’un determinat quadre, ella li va mostrar al seu mòbil uns
vídeos d’un pintor jamaicà. Per veure la pantalla tots dos amb detall, Mathieu
va apropar-se al cos d’ella, i en el moviment, el braç d’ell va quedar entre
les cames d’ella. Uns segons més tard, un canvi de posició a la conversa, va fer
que la cama dreta d’ella impactés amb el seu avantbraç. El contacte, la
suavitat i la temperatura els va trasbalsar a tots dos. Una mirada intensa
entre ells va ser el preàmbul d’un petó llarg, apassionat, volcànic, salvatge.
Allà s’iniciava una llarga i bonica història d’amor entre Mathieu i Fanny.
