FREDERIC

 

El senyor Frederic anava caminant pel carrer de Sant Pau de forma tranquil·la i pausada. En aquells moments reflexionava sobre el diferent comportament dels metalls sotmesos a pressions molt altes. No era aquest un tema que l’afectés a la seva professió, ell era perruquer de senyores com ell s’estimava anomenar-la, senzillament era una sana afició.

A curta edat ja realitzava proves amb les joguines, i establia relacions estadístiques: quants cops suporta el vagó de tren del seu cosí, o quant de pes pot aguantar la pilota d’handbol del seu amic Josep, o quina força cal aplicar al vidre de la seva tia Montserrat fins que es trenca de forma inexorable. Aquests estudis li van suposar alguns petits entrebancs, però ell sempre ho justificava responent amb serietat que allò era ciència, no un comportament entremaliat

Però tornem a l’escena del passeig d’en Frederic. Quan encara la seva ment estava definint l’angle d’incidència òptim per fracturar una placa de PVC, va sentir unes curtes frases que semblaven dirigides a ell:

- tu, gilipollas, ven para aquí que te vamos a explicar cositas

En Frederic va dirigir la seva mirada al lloc d’on provenien les veus i va poder observar quatre joves. La seva alçada era considerable, va pensar que les noves alimentacions infantils havien aconseguit de forma indubtable un augment notable de l’alçada mitjana de la població catalana. El seu aspecte no coincidia gaire amb la gent que ell acostumava a tractar, i això va originar una pregunta un pèl absurda:

- Perdoneu nois, no he acabat d’entendre el vostre missatge verbal?, era jo el destinatari d’aquestes desconsideracions morals?

El noi més corpulent, que anava tatuat fins a les celles, es va apropar amenaçador:

-  Imbécil. Nos estás vacilando o qué?, trozo de mierda

En Frederic, una mica desconcertat, va fer un pas endavant i va dir:

-  Mireu, no voldria pas haver d’haver de fer servir la meva força animal per posar les coses al seu lloc. Jo soc una persona de pau, però quan perdo l’oremus soc capaç de tot. Us ho estic advertint de forma amable i preventiva de desgràcies, que sou una mica maldestres vosaltres a l’hora d’analitzar les situacions

El noi va llençar un violent cop en direcció al cos del senyor Frederic. No va encertar. Va ser l’origen de l’explosió violenta que els diaris de l’endemà van publicar amb el títol de: brutal pallissa a quatre joves al centre de Barcelona. . No es coneixen els autors d’aquest acte, però s’atribueix a una guerra entre bandes urbanes.