LES CELLES

 

Hola, em presentaré... bé, potser millor no, perquè em sembla que m’han dit que haig de mantenir l’anonimat, i si dic el nom ara, doncs aquest, l’anonimat, se’n va en orris. Tinc la indicació que no haig de superar els dos mil cinc-cents caràcters, i la veritat, això em provoca certa angoixa. Intentaré anar al gra.

Us vull parlar d’un tema important. I no creguin que no m’ha costat decidir-lo. Hi havia un munt d’idees donant voltes pel meu cap, algunes amb cara i ulls, altres un pèl difoses, i algunes altres completament esbojarrades, sense sentit. Al final, i després de dies de meditació profunda, m’he decidit per un tema que a algunes persones els hi pot semblar menor, però que si ho analitzem amb cert rigor, no és assumpte frèvol. El tema en qüestió és la disminució progressiva de la mida de les celles en els rostres europeus. I no estic parlant d’un esdeveniment puntual en un determinat temps que després torna a la normalitat, no. Aquesta disminució de les celles que afecta de la mateixa manera a homes i dones es produeix des de l’any mil vuit-cents quaranta- quatre, any en el qual el doctor Joseph Hunderm va començar les seves investigacions a diferents països, primer del nord d’Europa, i posteriorment al centre del continent, per acabar anys més tard incidint en els països mediterranis.

Ara, la meva angoixa és un xic més gran. Quan acabi aquesta innocent frase ja portaré al voltant dels mil sis-cents caràcters, però no em deixaré portar pel desànim i continuaré de forma decidida a aconseguir el meu objectiu, treure a la llum aquest rar fenomen capil·lar.

Algú es pot preguntar per què es va iniciar aquest estudi, i la resposta no és clara, vull dir que hi ha diferents teories que s’han anat explicant al llarg dels anys, però sense saber-se de forma certa quina és la més encertada.

Joseph Hunderm va néixer a Oslo, l’any mil vuit-cents dos. Quart fill d’una família benestant amb un patrimoni immobiliari molt gran i un capital dels més grans de la ciutat. Va anar a les millors escoles i a la seva joventut ja parlava tres idiomes: el suec, el noruec i el finlandès. Posteriorment, va assolir amplis coneixements de francès, anglès i català. Es va doctorar en biologia, psicologia, medicina i matemàtiques. Un autèntic home de lletres.

En aquest moment, i amb una esgarrifança crua i malsana que recorre la meva columna vertebral, els meus ulls veuen que he arribat als dos mil cinc-cents caràcters i haig de quedar mut com les pedres. Maleïda norma.